L’ombra fastigós dels desèrts roges, bruch dins la ment sens fin
Es lo fèrre que corre dins los pòts, puta velada
Alceti contra aquesta ombra, viatge de nuèch sens luna
La filha es fugidissa e malvolenta, sa frescor, òh vent
Me laissèt una marca, ara desaparega dins la infern
M’as raubat lo temps, vai-te’n a l’autre canton e torna pas
Foguèri atrait dins lo fuòc, puèi vegèri los lumens esconduts
Non voldrai pas tornar a tocar, demòra alunhada, intencion malicia
Non parlem pus de viatge, demòra dins ton silenci
Te far venir dins ma memòria, demòra alunhada de la luna
Non me balha pas motius per escriure, la lutz te velharà pas
Me destorbas la ment, que los grands e terribles noms te maudigan
Kayıt Tarihi : 26.10.2024 16:51:00
Şiiri Değerlendir
© Bu şiirin her türlü telif hakkı şairin kendisine ve / veya temsilcilerine aittir.




Bu şiire henüz hiç kimse yorum yapmadı. İlk yorum yapan sen ol!